No sabeu les poques ganes que tinc últimament d'escriure, arribo a casa i l'últim que em ve de gust és escriure al bloc, però s'ha de fer, i ja porto dos dies sense fer-ho. Si fos un bloc normal m'ho permetria, però sent del treball de recerca (TR) no puc.
Últimament m'he plantejat (i m'han) si al acabar el TR continuaré el bloc. En principi sí, però si veig que n'acabo fins als ous "blocs" de tot això està clar que no seguiré, però tranquils, encara queden dos mesets per això.
El que volia plantejar és que és dur ser blocaire, has d'escriure dia a dia un article que no porta 5 minuts si no que potser te'n porta 50 el sol fet d'escriure'l perquè després no el llegeixi gairebé ningú o no et comentin, però tu has de seguir perquè saps que si no segueixes segur que no et llegiran. De fet, jo els escrits no els faig per ser llegits mentre els escric si no per satisfacció personal, clar que després també t'agrada que a més d'escrits siguin llegits.
I que consti que no faig això per motivar a ningú a comentar o per res, el que passa és que no tenia tema i he fet una volta per alguns blocs i he vist que una blocaire ho deixa i el seu escrit m'ha inspirat. A més, aquest és un escrit que en comptes de 50 minuts en porta 20 i no has de buscar res, perquè des de fa dies que tinc un tema preparat però porta temps.
Salut!
PD: Es nota que és tard, estic escoltant la cançó de Bola de Drac Z en japonès.
----------------
Now playing: Hironobu Kageyama - Cha La Head Chala (Bola de Drac Z II)
via FoxyTunes
30/09/2007
Buff.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per cert, al final no m'ha portat 20 minuts escriure'l, me n'ha portat 30.
ResponEliminaD'entrada, felicitats per l'esforç que estàs fent, per la continuïtat que estàs tenint i pel resultat que estàs obtenint. Tot plegat no és una tasca fàcil ni és a l'abast de tothom. A partir d'aquí, però, et faig alguns comentaris crítics que, com et pots imaginar, desitjo que els prenguis en positiu. 1- Pel què dius, crec que dediques massa estona a escriure al bloc. La idea la pots anar pensant durant el dia - o en un breu instant que t'inspiri, és igual-, però el redactat l'hauries de fer tal com raja, amb frescor, sense ànim de perfeccionisme. No t'hi va res. Prova-ho. 2- Observant l'estil que utilitzes, em sembla que t'adreces o interpel·les massa directament -i de forma conjunta- els possibles lectors -'us deixo no sé què', 'a veure què opineu vosaltres sobre no sé què més', 'recordeu bla bla bla'... Penso que això és contraproduent. També trobo una mica sobreres les referències que algunes vegades fas sobre tu mateix -'demà me n'aniré a no sé on', 'ahir no vaig escriure perquè no sé què', 'a partir d'ara canvio l'hora d'escriure', 'aquest cap de setmana no m'he trobat massa bé', 'he trigant no sé quan en escriure', 'és tard i vol ploure'... És allò del 'i a mi què m'expliques...'. Es nota massa que t'hi sents molt implicat i que, per una altra banda, esperes que els lectors també s'hi impliquin. Relaxa't. Gaudeix del què estàs fent i ja veuràs com la resta 'vendrà por añadidura', que deia aquell. 3- Vista la trajectòria del bloc, allò que el defineix -el seu fil conductor, vaja- ets tu, les teves vivències i la teva percepció de les coses. Des del meu punt de vista, això dóna molt de joc. Aprofita'l i eixampla temes. Sense por. Si et costa inspirar-te, pots agafar-te, per exemple, a petites anècdotes i a coses intranscendents del dia a dia. No? Vinga, ànims i endavant! (i perdó pel rotllo!)
ResponEliminaChapeau per l'anònim!
ResponEliminaTé molta raó... Quan arrini l'estiu n'escriuré un ^o^
En resposta a l'anònim una frase que he après fa poc i que estava al llibre de català:
ResponElimina"No facis de la teva ignorància un argument" - Joan Fuster
Jo ho faig tot amb una raó, tu ho has obviat, i això que m'hauries de conèixer bé. Si més no i com a mínim, tant com jo et conec a tu, que és prou perquè em resultis, tot sovint, previsible.
PD: Que consti que sé qui és aquest anònim i que la resposta té uns arguments que no és ni el lloc ni el moment per expressar.