Fórmula 1

En Kimi Räikkönen ha guanyat, gairebé sorprenentment, el mundial de Fórmula 1 d'aquest any. Aquesta és, sens dubte, una de les notícies d'avui, ja que de ben segur que mig Catalunya ho devia estar seguint o esperant el resultat.

I és que avui sembla que s'hi jugava molt més que una carrera, molt més que una copa, molt més que un mundial, avui a Catalunya hi tenia lloc una guerra: els "Pro-Alonsos" contra els "Anti-Alonsos". Una guerra gairebé política en alguns casos que tenia com a màxims representants a en Fernando Alonso per part dels "alonsins" i a en Lewis Hamilton per l'altre bàndol, tot i que s'ha de reconèixer que el nom de'n Kimi Räikkönen també sonava, encara que amb menys esperances.

He de dir que no sóc un gran fan de la Fórmula 1, però que desitjava amb fervor que n'Alonso perdés, no pas tant per qüestions polítiques, que també, sinó perquè aquell home em cau gros, de fet no m'agrada ni la seva cara, sembla un gos i a més, tot això de l'Alonsomania encara fa que li tingui més ràbia, si en el fons serà un bon home el pobre -encara que ho dubto-, però jo el tinc ben creuat. A més, també m'està bé que perdi McLaren per tot allò de l'espionatge.

Però l'article no queda aquí, seria massa banal, no? Jo vull fer una mica de reflexió.

Tinc entès que n'Alonso, fora dels Països Catalans, Galícia, el País Basc i d'Espanya (o allò que segons qui anomena "territori espanyol" o "territori nacional") és poc seguit i no gaudeix de tanta fama, però bé, com a bons catalans, hem de creure que el centre del món és a Madrid i que el món no té més de 504.782 km² i ens veiem obligats a seguir aquest pilot, com la furia roja de la selección "nacional". I quan dic que ens hi veiem obligats ho dic en doble sentit: primer, perquè hem estat educats així (i no ho dic pels pares de ningú) i segon, perquè amb tota la propaganda que se'n fa en alguns mitjans de comunicació nacionals (és a dir catalans) és impossible no seguir-ho. Així doncs, senyors de la CCRTV, creieu que aquesta és la forma d'aconseguir "la normalització lingüística i cultural de Catalunya"?

Jo, si voleu que us digui la veritat ja no sé què pensar, el més fàcil seria posar-me pel cantó de la furia roja i renunciar als meus ideals, que seria el més senzill, però com a bon català, m'agrada patir, així que seguiré creient que la publicitat espanyolista als mitjans de comunicació és excessiva i que quan, ja sigui de casualitat, algú defensa la selecció catalana (Xavi Torres per exemple) ens posem les mans al cap. Així doncs, perquè existeixen els mitjans de comunicació catalans si no defensen ni el què és seu? On s'és vist que en un país normal no es pugui defensar la selecció pròpia pels mitjans de comunicació? Au, va! Al final ens posarem tots la mà al cor al sentir la Marcha Real i en acabar direm "Plus Ultra!" tot aixecant el braç.

Salut!