Molts cops, quan vas al cinema a veure una pel·lícula d'humor, d'aquestes americanes d'humor fàcil, una de les escenes que veus és la d'algú estampant-se contra una paret/fanal/vidre i a vegades repetidament. Incomprensiblement, a la majoria, ens fa gràcia. I com més dolorosa sigui la caiguda, més ens en fa.
L'objectiu d'aquest article, com que jo no aconsegueixo comprendre perquè riem tant al veure caigudes, és que ho descobriu vosaltres per mi, mitjançant alguns vídeos:
El primer és un vídeo que, entre ell i les seves paròdies sumen bastant més de 10 milions de visites, un vídeo que segurament haureu vist tots en què un noi, l'Edgar, cau al riu per culpa d'un amic seu, el Fernando:
Aquest vídeo, com ja he entredit, té moltíssimes paròdies, se n'ha fet un anunci, i fins hi tot ha sortit el nen entrevistat a la televisió... Però com és que ha estat tant visitat? Perquè la gent se'n riu d'ell en comptes de posar-se de part seva ja que, de fet, li estan jugant una mala passada? Fixeu-vos en la caiguda, el cop al cap que es dóna és impressionant, encara al·lucino veient-lo sortir il·lès, com és doncs que em fa tant riure tot i ser conscient que fa tant de mal?
Passem al segon vídeo. Aquest és un vídeo on es veuen dos nois discutint i , sense motiu aparent... Bé, mireu-ho:
Quin mal, oi? No em pregunteu com he trobat aquest vídeo perquè no ho sé ni jo, però aquest també té paròdies i fins hi tot hi ha un "concurs" que es tracta de posar la teva veu a la discussió. El volum de visites d'aquest vídeo no arriba ni a una desena part de les de l'Edgar (contant les paròdies d'ambdós).
El que suposo que fa més gràcia d'aquest últim vídeo és l'absurd, el fet que sense motiu aparent (ja que no entenc la discussió) un noi es llenci contra una paret. Un altre factor a estudiar seria que el noi s'hi llença voluntàriament, com els vídeos de Jackass, nom que inicialment tenia un programa de televisió de la MTV que tractava d'exposar-se a situacions perilloses i estúpides amb la finalitat de fer-se mal.
Oi que és curiós el fet que gaudim amb el sofriment dels altres? I, com és que els altres volen patir per fer riure? Això últim ja ho preguntaré al Toni, quan el vegi, un ex-company de classe que fa Jackass. Val la pena veure els seus vídeos si encara voleu riure més. Us en deixo un:
Donem per acabat l'article. Accepto teories que resolguin aquest dubte gairebé existencial que se m'ha plantejat.
Salut!
----------------
Now playing: Antònia Font - Focs artificials
via FoxyTunes
3 comentaris:
potser perquè són situacions inesperades i "sorpreses"...
vinga adéu noi! cuida't!
El que passa és que, malgrat les aparences, som una espècie molt primària. Ens movem bàsicament per instints, per impulsos, per passions i per egocentrismes, convertits a nivell col·lectiu en etnocentrismes. Tot plegat molt proper a l'instint de supervivència. Massa.
i la actualització de després del Polònia?
Publica un comentari