Perquè riem amb les trompades

Molts cops, quan vas al cinema a veure una pel·lícula d'humor, d'aquestes americanes d'humor fàcil, una de les escenes que veus és la d'algú estampant-se contra una paret/fanal/vidre i a vegades repetidament. Incomprensiblement, a la majoria, ens fa gràcia. I com més dolorosa sigui la caiguda, més ens en fa.

L'objectiu d'aquest article, com que jo no aconsegueixo comprendre perquè riem tant al veure caigudes, és que ho descobriu vosaltres per mi, mitjançant alguns vídeos:

El primer és un vídeo que, entre ell i les seves paròdies sumen bastant més de 10 milions de visites, un vídeo que segurament haureu vist tots en què un noi, l'Edgar, cau al riu per culpa d'un amic seu, el Fernando:

Aquest vídeo, com ja he entredit, té moltíssimes paròdies, se n'ha fet un anunci, i fins hi tot ha sortit el nen entrevistat a la televisió... Però com és que ha estat tant visitat? Perquè la gent se'n riu d'ell en comptes de posar-se de part seva ja que, de fet, li estan jugant una mala passada? Fixeu-vos en la caiguda, el cop al cap que es dóna és impressionant, encara al·lucino veient-lo sortir il·lès, com és doncs que em fa tant riure tot i ser conscient que fa tant de mal?

Passem al segon vídeo. Aquest és un vídeo on es veuen dos nois discutint i , sense motiu aparent... Bé, mireu-ho:

Quin mal, oi? No em pregunteu com he trobat aquest vídeo perquè no ho sé ni jo, però aquest també té paròdies i fins hi tot hi ha un "concurs" que es tracta de posar la teva veu a la discussió. El volum de visites d'aquest vídeo no arriba ni a una desena part de les de l'Edgar (contant les paròdies d'ambdós).

El que suposo que fa més gràcia d'aquest últim vídeo és l'absurd, el fet que sense motiu aparent (ja que no entenc la discussió) un noi es llenci contra una paret. Un altre factor a estudiar seria que el noi s'hi llença voluntàriament, com els vídeos de Jackass, nom que inicialment tenia un programa de televisió de la MTV que tractava d'exposar-se a situacions perilloses i estúpides amb la finalitat de fer-se mal.

Oi que és curiós el fet que gaudim amb el sofriment dels altres? I, com és que els altres volen patir per fer riure? Això últim ja ho preguntaré al Toni, quan el vegi, un ex-company de classe que fa Jackass. Val la pena veure els seus vídeos si encara voleu riure més. Us en deixo un:

Donem per acabat l'article. Accepto teories que resolguin aquest dubte gairebé existencial que se m'ha plantejat.

Salut!


----------------
Now playing: Antònia Font - Focs artificials
via FoxyTunes

Fórmula 1

En Kimi Räikkönen ha guanyat, gairebé sorprenentment, el mundial de Fórmula 1 d'aquest any. Aquesta és, sens dubte, una de les notícies d'avui, ja que de ben segur que mig Catalunya ho devia estar seguint o esperant el resultat.

I és que avui sembla que s'hi jugava molt més que una carrera, molt més que una copa, molt més que un mundial, avui a Catalunya hi tenia lloc una guerra: els "Pro-Alonsos" contra els "Anti-Alonsos". Una guerra gairebé política en alguns casos que tenia com a màxims representants a en Fernando Alonso per part dels "alonsins" i a en Lewis Hamilton per l'altre bàndol, tot i que s'ha de reconèixer que el nom de'n Kimi Räikkönen també sonava, encara que amb menys esperances.

He de dir que no sóc un gran fan de la Fórmula 1, però que desitjava amb fervor que n'Alonso perdés, no pas tant per qüestions polítiques, que també, sinó perquè aquell home em cau gros, de fet no m'agrada ni la seva cara, sembla un gos i a més, tot això de l'Alonsomania encara fa que li tingui més ràbia, si en el fons serà un bon home el pobre -encara que ho dubto-, però jo el tinc ben creuat. A més, també m'està bé que perdi McLaren per tot allò de l'espionatge.

Però l'article no queda aquí, seria massa banal, no? Jo vull fer una mica de reflexió.

Tinc entès que n'Alonso, fora dels Països Catalans, Galícia, el País Basc i d'Espanya (o allò que segons qui anomena "territori espanyol" o "territori nacional") és poc seguit i no gaudeix de tanta fama, però bé, com a bons catalans, hem de creure que el centre del món és a Madrid i que el món no té més de 504.782 km² i ens veiem obligats a seguir aquest pilot, com la furia roja de la selección "nacional". I quan dic que ens hi veiem obligats ho dic en doble sentit: primer, perquè hem estat educats així (i no ho dic pels pares de ningú) i segon, perquè amb tota la propaganda que se'n fa en alguns mitjans de comunicació nacionals (és a dir catalans) és impossible no seguir-ho. Així doncs, senyors de la CCRTV, creieu que aquesta és la forma d'aconseguir "la normalització lingüística i cultural de Catalunya"?

Jo, si voleu que us digui la veritat ja no sé què pensar, el més fàcil seria posar-me pel cantó de la furia roja i renunciar als meus ideals, que seria el més senzill, però com a bon català, m'agrada patir, així que seguiré creient que la publicitat espanyolista als mitjans de comunicació és excessiva i que quan, ja sigui de casualitat, algú defensa la selecció catalana (Xavi Torres per exemple) ens posem les mans al cap. Així doncs, perquè existeixen els mitjans de comunicació catalans si no defensen ni el què és seu? On s'és vist que en un país normal no es pugui defensar la selecció pròpia pels mitjans de comunicació? Au, va! Al final ens posarem tots la mà al cor al sentir la Marcha Real i en acabar direm "Plus Ultra!" tot aixecant el braç.

Salut!

Creative Commons

No crec que ningú ho hagi vist però, al final del meu índex lateral del bloc hi he posat un botó de la Creative Commons License que indica què se'n pot fer (copiar-lo, no copiar-lo, distribuir-lo...) del contingut del bloc. Això ho he fet, no pas perquè cregui que algú em copiarà i s'ho atribuirà com a seu, si no perquè com que és una cosa que faré sortir al Treball de Recerca, havia de posar-ho al bloc. A part d'això, m'agrada molt com m'ha quedat el logotip del bloc (mireu a dalt a l'esquerra) i no vull que me'l prenguin.

Què és Creative Commons?

"Creative Commons és una corporació sense ànim de lucre fundada amb l'objectiu d'oferir un tipus de llicències a aquelles persones que no volen tenir tots els drets sobre les seves obres com els ofereix la llei de la propietat intel·lectual." (extret de Creative Commons Catalunya)

La corporació va ser fundada per un grup de 5 persones de diverses professions (advocat, professor...) l'any 2001. Més tard va ser adaptada a la legislació estatal per la Universitat de Barcelona, i a partir d'aquí va ser traduïda al català.

Hi ha 6 llicències diferents que l'autor pot escollir lliurement i que combinen aquestes quatre condicions:

Reconeixement (Attribution): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament sempre que se'n reconegui l'autoria.

No Comercial (Non commercial): El material original i els treballs derivats poden ser reproduïts, distribuïts o comunicats públicament mentre el seu ús no sigui comercial.

Sense Obres Derivades (No Derivate Works): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament però no es pot utilitzar per generar una obra derivada.

Compartir Igual (Share alike): El material creat per un artista pot ser utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a la mateixa llicència que el material original.

La llicència que he utilitzat pel meu bloc combina els dos primers i per tant, tot allò que escrigui i pengi al bloc pot ser copiat sempre que sigui de manera no comercial i que se'n citi l'autor clarament.

Quin és l'avantatge del Creative Commons respecte la Llei de la Propietat Intel·lectual?

És ben senzill, per contra de la Llei de la Propietat Intel·lectual, la Llicència de Creative Commons permet la difusió i propagació de l'obra mentre se'n citi l'autor original. A més, segons la llicència, també en permet la variació del contingut (imagineu-vos per exemple una cançó i que se'n fa una versió).

Més informació sobre aquest tema a la web de Creative Commons o a la Viquipèdia.

Salut!


----------------
Now playing: The Companys - Apuja't la bragueta
via FoxyTunes

El Ramen

El Ramen és/són uns fideus japonesos, que segons sembla provenen de Xina. A Japó es serveixen molts cops com a menjar ràpid. El motiu que avui en parli és que ahir, amb uns amics en vàrem menjar per celebrar la segona trobada de la Vila del Ramen (fotografies del fuminugu) de la qual en formo part.

Un plat de Ramen (fotografia de fuminugu)

La recepta del Ramen instantani és ben senzilla i es pot complicar segons l'habilitat del cuiner i la gana del consumidor. La base de la recepta consisteix en els fideus japonesos, l'aigua i quelcom que doni gust a l'aigua.

Ingredients:

1. Fideus Japonesos (es poden adquirir en tendes de menjar especialitzades en aquesta cultura).
2. Sopa: Aigua + Afegits per donar sabor.
3. Ous (opcional).
4. Ceba (opcional).
5. Carn de porc (opcional).
6. Verdures bullides al gust de cadascú (opcional).
7. "Naruto" (opcional).
8. ...

Recepta:

Es posa la sopa (aigua+afegits) a bullir i un cop bull s'hi tiren els fideus. Els elements opcionals s'han de tirar depenent del temps de cocció de cadascun.

Notes:

Al comprar els fideus en podeu trobar de dues classes: els que vénen en una bossa (per fer segons la recepta) o els que vénen en un vol de cartró. Aquests últims només cal obrir el vol, avocar totes les "potingues" que t'hi vénen a dins, avocar-hi l'aigua bullint i esperar uns 10 minuts. El millor d'aquesta recepta és que la pots personalitzar al teu gust.

Per cert, això no pretén ser una recepta professional si no, més aviat, una manera de donar a conèixer aquest plat, així que recomano que abans de fer-los (o millor, al comprar-los) mireu les instruccions de la bossa/vol o, si està en un altre idioma, demaneu a la tenda que us ho expliquin, per saber les quantitats exactes de cada ingredient.

Podeu trobar més informació sobre el Ramen a la Viquipèdia, o al bloc Pepinismo (enllaç en castellà, japonès i anglès) que pertany a un català i una japonesa que viuen al Japó. Per cert, Pepino, que és el grup de música (feta amb GameBoys) dels autors d'aquest bloc ve a tocar a Barcelona el dia 19 d'octubre, és a dir divendres que ve.

Apa, ja està, que aprofiti!

Salut!


----------------
Now playing: Antònia Font - Declar
via FoxyTunes

Premis Ig-Nobel

Últimament es parla molt dels premis Nobel perquè els han donat fa res. El curiós d'aquests premis, sobretot pel de la Pau és que porten el nom de l'inventor de la dinamita. L'origen dels premis, diuen, prové de que aquest home se sentia culpable del que havia inventat i va crear la Fundació Nobel i va deixar al seu testament escrit que volia que Suècia establís el Premi Nobel.

El normal doncs, seria parlar dels Premis Nobel, però com que ja se'n parla prou, aquí anirem al revés i parlarem dels Premis Ig-Nobel, que venen a ser una paròdia dels Premis Nobel. Aquests premis, els Ig-Nobel, els organitza la revista d'humor científica Annals of Improbable Research, i el nom prové, a més dels Premis Nobel, de la paraula anglesa "ignoble", que traduïda al català vol dir innoble.

Doncs res més, des d'aquí dono el meu suport a aquests premis i que faré tot el possible per guanyar-lo en un futur, l'altre cosa és que s'aconsegueixi. Si voleu veure els guanyadors d'aquest any cliqueu aquí (val la pena mirar-s'ho).

Salut!


----------------
Now playing: Obrint Pas - Alça't
via FoxyTunes

Feliç dia de les potències de 10!

Avui, dia 10 del 10, a part de ser el Dia Mundial de la Salut Mental, és el Dia de les Potències de 10.

Pel que llegeixo a la web "Powers of Ten" tot ve d'una pel·lícula o curtmetratge que es titula igual que la pàgina, que intenta expandir el punt de vista sobre el món que tenim. Si us he de ser sincers, ni he vist la pel·lícula ni en coneixia res d'aquest dia fins que ahir vaig mirar a la Viquipèdia l'article del dia 10 d'octubre per veure si hi havia alguna festivitat interessant com és el cas.

Així buscant he trobat un homenatge dels Simpson a aquesta pel·lícula:

I també un joc relacionat amb la pel·lícula on es tracta de dir què és més gran i què més petit i després te'n dona informació.

Enllaç del joc.

Per acabar he trobat un vídeo que és un "remake" de la pel·lícula però en català:

Ara ja puc dir que he vist aquest curtmetratge.

Salut!


----------------
Now playing: Dusminguet - Go
via FoxyTunes

Té la Physis un Arkhé?

Sí, aquesta és la pregunta de moda al meu curs actualment:

"Té la Physis un Arkhé?"

És a dir: té la natura un element comú. És curiós, com aquesta pregunta, que fou la base o una de les bases de la filosofia presocràtica doni tant de joc i s'hagi posat tant de moda.

L'origen de tot és "culpa" de les classes de filosofia, allà és on vàrem estudiar la pregunta, que posteriorment ha anat sortint en tots els autors que hem fet fins ara, és a dir, els presocràtics. Aquesta pregunta però, ha sortit de les classes de filosofia i ha penetrat a les nostres vides. La resposta, no obstant, l'hem deixat de banda. Si que és veritat que un deia que era l'aigua, l'altre el foc, l'altre el "to Apeiron", l'altre l'àtom..., però ningú de nosaltres ha intentat buscar una resposta més enllà de respostes en broma com 42 (que és la resposta a la pregunta de la vida, l'univers i tota la resta -i que consti que ho diu Google-).

Mirant de reflexionar una mica sobre el tema, i no pas de donar una resposta única i vertadera a aquesta qüestió sinó una de discutible o si més no actual, podem dir que sí, la physis té un arkhé, o més d'un. Es podria dir, com els atomistes, que l'àtom és l'arkhé, però tenim constància que no tots els àtoms són iguals i que estan formats per unes partícules subatòmiques. Aquestes -el protó, el neutró i l'electró- serien els actuals arkhés, que tot ho formen, però: i els sentiments?, i el pensament?, la ment?, tot això té arkhé o no?, és tot això el què Parmènides definia com al no-ésser, però tenint en compte que aquest últim existeix, és a dir que és?

Però tranquils, encara no hem acabat el camí, la física actual ens permet dir que els protons, neutrons i electrons estan formats per quarks (els dos primers) i leptons (el darrer), és a dir que arribaríem a uns nous arkhés. Aquesta cadena de àtom-partícules subatòmiques-leptons i quarks, potser encara és més extensa i la física es pot anar endinsant en les partícules "subsubsubatòmiques" fins a trobar un element comú o arkhé que tot ho forma o potser és una cadena infinita i realment no té principi. El que és segur és que hi ha un arkhé que forma tot el físic, però i allò "espiritual", què ho forma?, impulsos nerviosos generats per substàncies químiques o hi ha una altra realitat que desconeixem que és el que genera tot el que són les emocions, creences, sentiments...?

Salut!


----------------
Now playing: Brams - Quan t'imagino cagant
via FoxyTunes

Publicitat de Google 2

Ja vaig dir ahir que tenia publicitat al bloc, i en un altre article ja havia dit com em costava posar-la en català. La veritat és que encara no entenc com he aconseguit posar la publicitat en català, la qüestió és que hi és i que funciona (i fins hi tot ha començat a donar beneficis!), així que no ho tocaré massa. Però tot i així, em fa ràbia que costi tant de posar-la en català.

El servei de Google Adsense dóna interessos per cada clic rebut i alhora també fa pagar els anunciants pels clics sobre els seus anuncis. Us explicaré com m'ho he fet per aconseguir tenir-lo i els problemes que m'he trobat. Primer de tot vaig aprofitar el meu compte de Google per poder accedir a l'Adsense ja que aquest és un servei de Google. Un cop dins (i després d'haver omplert un munt de formularis legals amb l'ajuda de la meva mare perquè encara sóc menor), vaig començar a buscar com posar publicitat. Ho vaig anar trobant tot bé: l'estil dels anuncis, les dimensions, els colors... I arribem al primer problema, el tema. El tema representa que l'he de triar jo posant una paraula i em sortiran tots els anuncis al bloc que estiguin relacionats amb aquesta paraula, el problema és que la paraula te la treus d'on pots, perquè no hi ha categories per escollir, almenys en els tipus d'anuncis que volia posar i he posat jo (Important: recordar aquest últim punt).

Un cop vaig solucionar el primer problema vaig seguir i em vaig trobar que no podia triar l'idioma dels anuncis, així que vaig anar-ho a mirar a un altre lloc. En aquest lloc si que ho vaig trobar però no sortia la llengua catalana com a opció a escollir, i si els anuncis no estan en l'idioma del bloc representa que em retiren el compte. Així que m'he passat una setmana mirant-ho gairebé cada tarda a veure com es feia, perquè havia llegit que sí que es podia posar en català. Al final vaig decidir posar català al tema (mirar el punt important) dels anuncis i sembla que això és el que fa que em surtin en català, però no puc triar si són sobre tecnologia, escoles d'idiomes o el que sigui.


Total, que des d'aquí faig arribar la meva queixa a Google, i també els la faré arribar per correu electrònic quan em contestin un que els vaig enviar, perquè agrairia, com a usuari dels seus serveis i com a català, que facilitessin la possibilitat de posar anuncis en català a les pàgines web a través del seu servei de Google Adsense, igualant el català a la resta de llengües del mateix servei i que l'usuari català no hagi de fer mans i mànigues per aconseguir els anuncis en la seva pròpia llengua.

Salut!


----------------
Now playing: Gerard Quintana - Paciència
via FoxyTunes

Edgar Allan Poe

He entrat a la Viquipèdia i he entrat a l'article del 7 d'octubre. En principi no he vist res que em sonés, però he anat baixant i a les necrològiques he vist que avui fa 158 anys que va morir Edgar Allan Poe.

Poe era un escriptor nord-americà conegut per ser un dels pares dels contes curts i pels seus relats d'horror. Tot i que he vist algunes de les seves obres al teatre, encara no he llegit res seu, és una de les coses que tinc pendent.

Us deixo amb algunes de les seves frases més famoses o més bones perquè les poseu al nick del messenger (no, siusplau):

"L'únic mitjà que té l'home per conservar la seva llibertat és estar sempre disposat a morir per ella."

"A la mort se la pren de front amb valor i després se la convida una copa."

"La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no el més sublim de la intel·ligència."

"Els quals somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als quals somien només de nit."

"No tinc fe en la perfecció humana. L'home és ara més actiu, no més feliç, ni més intel·ligent, del que ho era fa 6000 anys."

"Perquè la tortuga té els peus segurs, és aquesta una raó per a tallar les ales a l'àguila?"

Si voleu llegir alguna de les seves obres en anglès podeu entrar aquí.

Salut!

PD: Ja he aconseguit posar publicitat. A veure si funciona bé.


----------------
Now playing: Rauxa - Collarets de Llum
via FoxyTunes

L'Adsense dels pebrots...

Estic intentant posar Adsense de la Google al Bloc (publicitat) per autosubvencionar-me i al novembre poder obrir un domini propi, però no veig com posar-ne en català, i això que en teoria es pot.

I és que prou que em va costar trobar que sí que es pot posar Adsense en català (si no en poses en la llengua del bloc representa que no en pots posar), que ara que sé del cert que es pot i que hi he obert una conta, no puc fer-ho.

I és que si no ho llegeixes al bloc oficial o a d'altres de particulars que se l'han posat és impossible de saber que existeix i quan hi entres, troba-ho.

Ja explicaré si me n'he sortit o no, però això fa baixar la nota que li posaria a Google.

Salut!